En relació amb el procediment de consulta al decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre es fan les consideracions següents:
Primer de tot dir que, com a membres també de l’Assemblea per la Comunicació Social, entitat formada des del 2003 a Barcelona per aconseguir un espai radioelèctric per sense ànim de lucre, ens ha resultat sorprenent que després de dur tants anys amb aquesta lluita i col·laborant a generar aquest espai de debat polític no s’estigui comptant amb nosaltres des d’un inici i que hàgim rebut la notificació via e-mail 14 dies abans que s’acabi el termini d’al·legacions. També trobem a faltar que no s’hagi contactat amb persones tant de l’àmbit acadèmic com de l’àmbit cultural que han sigut bandera d’aquesta lluita històrica.
En tot cas, volem pensar que el CAC coneix i ja compta amb les diverses aportacions que s’han anat fent en tots aquests anys en què s’ha anat reclamant la legalització dels mitjans sense ànim de lucre, especialment des del procés d’aprovació de la Llei de l’Audiovisual a Catalunya, moment en què es van presentar ja una sèrie de propostes per a la regulació, que van continuar amb les aportacions per al decret que s’havia d’aprovar el 2009, i que es van anar concretant també en les diverses al·legacions fetes des del sector davant dels procediments sancionadors als quals han hagut de fer front davant la passivitat de l’administració per regular definitivament el dret fonamental a la llibertat d’expressió a través de tots els mitjans disponibles.
Presentem doncs les nostres aportacions al decret:
– Els mitjans sense ànim de lucre han d’habilitar l’exercici del dret a la informació i la llibertat d’expressió dels ciutadans de Catalunya. En el seu funcionament, els esmentats serveis de comunicació audiovisual es basaran en criteris oberts, clars i transparents d’accés, tant a l’emissió com a la producció i a la gestió, i assegurant la participació i el pluralisme al màxim
– Els mitjans sense afany de lucre no podran realitzar proselitisme polític-partidista o religiós, ni promoure la discriminació de raça, ètnia, gènere, orientació sexual, religió, edat, ni de qualsevol altre tipus que contravingui la declaració dels drets humans. Cal garantir que aquests espais radioelèctrics no siguin ocupats per sectes.
– Cal garantir també que fundacions derivades de partits polítics o de grups empresarials, que ja tenen presència en el sector públic i en el privat comercial, no acabin ocupant també l’espai destinat al tercer sector
– Dins els serveis audiovisuals sense ànim de lucre s’ha de deixar espai a la varietat de projectes que inclou, des del més formal, impulsats per associacions, fins a les iniciatives menys formals, impulsades per grups de persones que exerceixen el seu dret a la lliure expressió, i que històricament han format part de l’espai de comunicació no comercial-no institucional que ha rebut diversos noms: tercer sector de la comunicació, mitjans alternatius, mitjans lliures, mitjans comunitaris, entre d’altres.
– La determinació dels àmbits de cobertura de les emissores o canals sense ànim de lucre no ha de ser discriminatòria respecte els serveis comercials i els públics. En cap cas s’ha d’entendre que els serveis audiovisuals sense afany de lucre impliquen necessàriament un servei de cobertura geogràfica restringida. L’àrea de cobertura estarà definida per la finalitat pública i social del projecte i dependrà de la disponibilitat d’espectre i la proposta comunicativa dels prestadors
– Els articles 32.2. i 32.4. de la Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual, estableixen que l’Estat ha de garantir EN TOT CAS la disponibilitat del domini públic radioelèctric necessari per a la prestació d’aquests serveis. La determinació de les necessitats d’espectre radioelèctric per als serveis sense ànim de lucre ha de comptar amb la participació del propi sector, d’acord amb la naturalesa participativa del sector. Tal com succeeix amb les normatives més avançades que regulen la comunicació comunitària, entenem que la reserva d’espai hauria de ser d’un terç de l’espectre radioelèctric, per assegurar un tracte no discriminatori respecte dels serveis privats comercials i els serveix públics. En la mesura que la reserva sigui inferior, s’haurien d’establir més garanties per assegurar que l’espai no sigui utilitzat per actors del sistema privat comercial o del sistema públic institucional, a través de les fundacions i associacions de què disposen.
– S’ha de garantir una partida per tal de fer front als costos d’emissió d’aquests canals sense ànim de lucre o establir normes «must carry» per als operadors de senyal, ja l’accés a la distribució esdevé el principal coll d’ampolla o barrera tecnològica per a aquests serveis sense ànim de lucre, que sense aquest tipus de mesures per part de l’administració es poden veure abocats a no poder emetre. D’aquesta manera quedarien discriminats i cal garantir que això no passi.
– Les obligacions econòmiques per a aquests serveis s’han d’adaptar a la seva naturalesa per tal que no constitueixin una barrera d’entrada, ni tampoc un límit a les seves possibilitats de desenvolupament.
– La programació de l’activitat audiovisual sense ànim de lucre pot ésser patrocinada però no pot incloure publicitat, excepte la d’activitats d’economia social i del tercer sector.
– Els requisits per a l’obtenció i renovació de les llicències han d’estar adaptats a la naturalesa del sector, perquè no es converteixin en una barrera d’entrada ni distorsionin la mateixa naturalesa del sector. Això implica tenir en compte la diversitat en els models de funcionament, en els horitzons temporals i el nivell de professionalització d’aquests mitjans; l’existència d’estructures menys formals que les dels altres sectors de la comunicació (pública i privada comercial), els seus processos de decisió i funcionament participatius i oberts, entre d’altres. Per això, cal garantir que el règim de llicències no acabi suposant un filtre que uniformitzi el sector i que privilegiï només a determinats models.
– En la mateixa línia, es considera que, per la mateixa naturalesa dels projectes sense ànim de lucre, basats en la participació, en processos oberts en construcció permanent, i poc o gens professionalitzats, sembla més raonable establir obligacions no tan centrades en una definició exacta del producte final que s’oferirà (en termes d’hores de programació i procedència), com del conjunt de serveis i processos que s’establiran per tal d’assegurar el compliment dels principis que defineixen aquests mitjans (participació, vinculació amb la comunitat a què donen servei, contribució a la igualtat, etc). Tampoc no se’ls pot exigir un control editorial centralitzat, en la mesura que són precisament espais oberts a la participació que han de garantir la llibertat d’expressió.
– El caràcter participatiu, transparent, comunitari i plural del sector que es vol regular no només és exigible als prestadors del servei sinó a tots els procediments relacionats amb aquests serveis, i especialment als procediments normatius i d’adjudicació de llicències que determinen l’accés a l’espai radioelèctric per part de les entitats sense ànim de lucre. Per això es proposa la creació d’un consell participatiu, on les comunitats i grups socials a què donen cobertura els mitjans sense ànim de lucre, i els propis mitjans, puguin intervenir en la regulació d’aquests serveis de comunicació audiovisual, en col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
– Es proposa la creació d’un Consell de la Radiodifusió Lliure i Comunitària com a mecanisme de participació ciutadana en l’aplicació de la normativa sobre mitjans sense ànim de lucre i en l’elaboració i implementació de polítiques que afectin el sector. El Consell de la Radiodifusió Lliure i Comunitària actuaria de forma independent, en col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i hauria de ser consultat amb caràcter perceptiu en tots els procediments que afectin el sector.
També adjuntem el document que vam treballar el 2009 per quan semblava que el decret anava a fer-se efectiu i on plasmem de forma més acurada molts dels temes que plantegem en aquesta al·legació. Els convidem també a veure els diferents documents amb propostes de regulació que es van fer des de l’Assemblea per la comunicació Social (latele.cat/lluita-legal) i des de la Red de Medios Comunitarios