Els mitjans lliures i comunitaris són una garantia per a l’exercici de la llibertat d’expressió i el dret a la informació i la comunicació. En el cas de la ràdio i la televisió, la creació i manteniment d’aquest tipus d’emissores, però, està greument limitat per la legislació que, tant en el cas català com l’espanyol, figura entre les més endarrerides d’Europa.

En aquest apartat s’hi recull la legislació catalana, espanyola i europea que afecta a les ràdios i televisions lliures i comunitàries, considerades en termes legals com mitjans audiovisuals del tercer sector, mitjans comunitaris o mitjans privats sense ànim de lucre. Hi trobareu també la informació sobre les accions que s’han fet des dels propis mitjans lliures, i en especial des de l’ACS, en relació a les lleis que s’han adoptat en els darrers anys.

a) Llei 22/2005 de la Comunicació Audiovisual de Catalunya

La llei audiovisual aprovada al 2005 al Parlament de Catalunya és la primera llei que reconeix els mitjans sense ànim de lucre a l’estat espanyol.

És un reconeixement marginal, que no garanteix espectre radioelèctric per a aquest tipus de mitjans, que són considerats com a mitjans privats però sense ànim de lucre. S’inclouen dins aquesta categoria els mitjans creats per universitats, així com canals adreçats a comunitats geogràfiques i d’interès. Se’ls caractaritza per la participació, a més de pel seu caràcter no comercial, i se’ls prohibeix fer publicitat, excepte d’activitats d’economia social.

L’aplicació d’aquesta llei queda pendent dels reglaments que s’hauran de desenvolupar per regular el procediment per obtenir llicències (comeptència autonòmica), així com dels reglaments tècnics de repartiment de l’espectre radioelèctric (competència estatal).

A l’assemblea de l’ACS de juliol de 2004 a la Casa de la Solidaritat es va decidir intervenir en el procés de redacció i aprovació de la nova Llei de l’Audiovisual que s’iniciava al Parlament de Catalunya. L’objectiu era que la nova llei reconegués un tercer sector audiovisual format pels mitjans comunitaris, garantint-ne la viabilitat així com unes condicions mínimes d’accés de la ciutadania. Vam anar al Parlament per reclamar el reconeixement del tercer sector audiovisual. Vam presentar esmenes a la proposició de llei, es van organitzar debats i es van mantenir reunions amb entitats, institucions i partits polítics per mirar d’aconseguir un espai legal en l’espectre radioelèctric per als mitjans lliures, alternatius, dels moviments socials o comunitaris. Finalment, només ERC va recollir algunes de les nostres esmenes finals al projecte de llei però, tot i així, el redactat final de la llei queda molt lluny de les demandes del sector, i des de l’acs es va considerar totalment insuficient.

b) Decret de la Generalitat de Catalunya de regulació dels mitjans sense ànim de lucre

Al desembre de 2009, gairebé cinc anys després de l’aprovació de la Llei de l’Audisual de Catalunya, la Generalitat va presentar un primer esborrany del decret que havia de regular els mitjans sense ànim de lucre: el procediment per obtenir la llicència d’emissió, les obligacions de programació, les responsablitats editorials, etc. La presentació es va fer al Palau Robert, amb la participació de la Direcció General de Mitjans Audiovisuals, el CAC, mitjans lliures, mitjans privats i acadèmics. Finalment, però, l’esborrany es va quedar en això, en esborrany, i el nou govern de la Generalitat ja ha anunciat que no desenvoluparà aquesta regulació fins que no estiguin els reglaments tècnics que s’han aprovar a Madrid.

En tot cas, l’esborrany de drecret va comptar amb l’oposició de les ràdios i televisions lliures i comuntàries catalanes, que van presentar diverses al·legacions i van coordinar-se per oposar-se a les condicions establertes en el decret. Els punts més polèmics del decret van ser les escasses garanties que es donaven a els mitjans lliures, el no reconeixement dels mitjans que ja porten fins a trenta anys d’emissió, les nombroses càrregues burrocràtiques i econòmiques que se’ls exigien, inassumibles per a molts mitjans amb pocs recursos, i les obligacions de control editorial concentrat en una sola persona. Tot plegat, una regulació que podria acabar sent més perjudicial per a les ràdios i televisions lliures i comunitàries que la no regulació.

La major part de les al·legacions presentades per diversos col·lectius no van ser ateses, tot i que finalment no es va aprovar cap text. Aquí podeu veure les al·legacions que va presentar l’ACS, la resposta de la Direcció General de Mitjans i Serveis Audiovisuals, i la posterior resposta de l’ACS. S’ha de destacar també la ferma oposició de l’Assosicació Catalana de Ràdio, que agrupa les ràdios comercials, a qualsevol regulació de les ràdios sense ànim de lucre.

c) Clàusules per a la concessió de llicències de ràdio en FM

Al desembre de 2007, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar les clàusules per al concurs de concessió de llicències d’FM per emissores comercials. D’acord amb el Pla Tècnic de l’estat, s’havien de concedir 105 noves llicències per a emissores de ràdio, de les quals la Generalitat en va resenvar 22 per a ajuntaments, i va destinar la resta a emissores comercials. Des de l’ACS es va presentar un recurs contra aquest concurs, considerant que la Generalitat hauria d’haver reservat també algunes llicències per a emissores sense ànim de lucre, d’acord amb la pròpia llei catalana de l’audiovisual. El recurs de l’ACS, però, van ser desestimat pel CAC, que finalment va atorgar totes les llicènies disponibles a emissores comercials.

d) Ley 7/2010 General de Comunicación Audiovisual

Al 2010 s’aprova al Parlament espanyol una llei de l’audiovisual que reconeix per primer cop els mitjans comunitaris sense finalitat comercial. Com en el cas català, es tracta d’un reconeixement marginal, enmig d’una llei que consagra la liberalització de la comunicació audiovisual sota un model de comercialització i concentració empresarial.

Les ràdios i televisions lliures i comunitàries, especialment a través de la Red de Medios Comunitarios (ReMC), van tenir una activitat intensa en relació a la llei, amb la presentació d’esmenes a l’avant-projecte de llei, que van ser recolzades en part per alguns partits polítics (ERC, IU-IC/verds, BNG, CiU), tot i que en la seva majoria no es van incorporar a al llei. A més hi va haver també certa coordinació amb altres entitats, com el Sindicat de Pediodistes, que van donar suport a les propostes de la ReMC, i es va tirar endavant una campanya pel dret a la comunicació, El poder de la comuniació és el teu dret.

A diferència de la llei catalana, en l’espanyola s’estableix l’obligació de reservar espai radioelèctric per als mitjans sense ànim de lucre, tot i que sense especificar en quines condicions de cobertura. Per contra, se’ls prohibeix qualsevol mena de publicitat o patrocini i se’ls limita el pressupost (màxim de 100.000 euros anuals en el cas de les televisions i de 50.000 euros per a les ràdios).

Després d’aquest reconeixment, queda pendent l’aprovació del Reglament General i el Reglament Tècnic per a aquestes emissores comunitàries no comercials.

e) Reglament espanyol per a les emissores comunitàries

L’Estat central és qui té les competències per establir el reglament general de prestació de servei per part de ràdios i televisions comunitàries o sense ànim de lucre, així com per determinar les condicions tècniques per a aquests mitjans. I a partir d’aquesta regulació, són les comunitats autònomes les que han de regular les condicions per a concedir llicències d’emissió i les condicions de funcionament. Ni a nivell espanyol ni a nivell català s’han aprovat encara aquests reglaments, però sí que han començat a circular ja esborranys i projectes.

L’esborrany de reglament de servei, estableix que la concessió de llicències serà per concurs públic, per a entitats sense ànim de lucre, i repeteix algunes de les consideracions generals ja incloses a la llei. L’esborrany de reglament tècnic que s’està discutint a nivell espanyol estableix potències d’emissió molt limitades per als mitjans lliures i comuntaris. La cobertura no podrà superar un terme municipal i, en poblacions de més de 100.000 habitants, no pot superar el 30% de la població. La potència màxima per a televisions seria de 8w per a poblacions de menys de 100.000 habitants i de 25w per a les més grans (però sempre sense poder cobrir més del 30% de la població). Per a les ràdios, es proposa una potència màxima de 25w. Es pretén, per tant, limitar la comunicació lliure a baixes cobertures, per a poca població.

Des de la ReMC s’està treballant en la presentació d’esmenes al reglament de servei i esmenes al reglament tècnic, que sembla que no s’aprovaran abans del canvi de legislatura. L’Associació Mundial de Ràdios Comunitàries ha presentat també una resolució contra aquests projectes de reglament.

f) Normes europees sobre mitjans comunitaris

A partir del 2006-2007, els mitjans comunitaris han rebut una major atenció per part d’institucions europees com la UE i el Consell d’Europa. El parlament europeu va promoure un informe sobre la situació dels mitjans comunitaris de la UE, on es constatava la disparitat de situacions, amb una majoria de països que, amb diverses fórmules, reconeixen aquest tipus de mitjans en la seva regulació i alguns, entre ells Espanya i països de l’est, on aquests mitjans encara viuen en una situació d’il·legalitat.

A partir d’aquest estudi, es va promoure una resolució del Parlament Europeu on s’insta als estats membres de la UE a regular i garantir espai radioelèctric per a ràdios i televisions comunitàries, sense ànim de lucre; a contribuir a la seva sostenibilitat; i a aprofitar el desplegament de les tecnologies digitals per garantir una particiapció real més plural en l’espectre radioelèctric.

També el Consell d’Europa s’ha manifestat en aquest sentit. Tot i que aquestes resolucions no ténen força legal en tant que no són d’obligat compliment, sí que han permés donar una major cobertura a les demandes de regulació que els mitjans lliures i comunitaris fan a nivell nacional. Per exemple, a Catalunya, els polítics es van mostrar molt més receptius a considerar la qüestió a la vista d’aquestes recomanacions, que no pas per les demandes de regulació adreçades des de més de cent col·lectius socials catalans.

A més d’aquestes declaracions institucionals, des del propi tercer sector s’han acordat també uns principis per a la regulació dels mitjans audiovisuals que contemplin i garanteixin en el pluralisme i l’existència dels mitjans comunitaris.

Enllaços

Parlament Europeu (2008) “Resolución del Parlamento Europeo, de 25 de septiembre de 2008, sobre los medios del tercer sector de la comunicación (TSC)” (2008/2011(INI)) http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P6-TA-2008-0456+0+DOC+XML+V0//ES

Comitè de Ministres, Consell d’Europa (2009) “Declaration of the Committee of Ministers on the role of community media in promoting social cohesion and intercultural dialogue”. (Adoptat pel Comitè de Ministres l’ 11 de febrer de 2009 , en la 1048è trobada dels delegats dels ministres) https://wcd.coe.int/ViewDoc.jsp?id=1409919&Site=CM&BackColorInternet=C3C3C3&BackColorIntranet=EDB021&BackColorLogged=F5D383

Comisión de Cultura y Educación de la UE (2008) «Informe sobre los medios del tercer sector de la comunicación». (2008/2011(INI)) http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+…

AMARC (2010) Principios para garantizar la diversidad y el pluralismo en la radiodifusión y los servicios de comunicación audiovisual. http://legislaciones.amarc.org/40Principios/40_Principios_diversidad_pluralismo_libro.pdf